■ màgic | màgica

Etimologia: del ll. magĭcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la màgia o als mags.
    2. adjectiu i masculí i femení Mag.
    3. femení Màgia.
    4. pensament màgic etnografia i psicologia Pensament que hom creu dotat de força per a modificar o canviar la realitat.
  2. adjectiu figuradament Que produeix uns efectes extraordinaris, meravellosos. El poder màgic de l’art.
  3. nombre màgic física atòmica En un nucli atòmic, nombre de protons Z o de neutrons N que fa que una capa energètica sigui completa.