magne
| | magna

Accessory
Etimologia: del ll. magnus, -a, -um, íd., d’una arrel *mag-, comuna a magne, major i màxim (v. aquests dos últims mots) 1a font: 1839, DLab.
Body
    adjectiu
  1. Gran.
  2. astrologia Dit de la conjunció que té lloc entre Júpiter i Saturn.