■ magnesi

Etimologia: del ll. magnesius, -a, -um ‘de Magnèsia’ (v. magnèsia)
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Mg] Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup IIA de la taula periòdica.
  2. clorur de magnesi [MgCl2] Sal en forma de cristalls deliqüescents, emprada en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant.
  3. òxid de magnesi [MgO] Pólvores blanques lleugeres i inodores obtingudes per la combustió del magnesi, emprades com a material refractari i, en medicina, com a antiàcid i laxant.
  4. sulfat de magnesi [MgSO4] Cristalls o pólvores eflorescents, obtinguts pel tractament del carbonat de magnesi amb àcid sulfúric, emprats en la fabricació d’aïllants tèrmics i, en medicina, com a colagog i catàrtic.