■ magnèsia

Partició sil·làbica: mag_nè_si_a
Etimologia: del ll. i gr. Magnēsia, població de l’Àsia Menor, rica en pedra d’imant (font de tota la família lèxica del magnetisme)
    femení
  1. química inorgànica Òxid de magnesi.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica
    1. Carbonat bàsic de magnesi, emprat com a catàrtic.
    2. magnèsia efervescent Mescla de carbonat de magnesi, bicarbonat sòdic i àcid tartàric o cítric que, en desfer-se en l’aigua, produeix efervescència.