■ magnetoòptic
| | magnetoòptica

Partició sil·làbica: mag_ne_to_òp_tic
Etimologia: de magneto- i òptic
    magnetisme i òptica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la magnetoòptica.
  2. femení Part de la física que tracta de l’emissió, la propagació i l’absorció de la llum sotmesa a l’acció de camps magnètics, i de les aplicacions corresponents.