magnitud

Accessory
Etimologia: del ll. magnitūdo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
Body
    femení
  1. Grandesa, grandària. La magnitud de la seva falta.
  2. astronomia
    1. Característica d’un astre relativa a la seva lluminositat, consistent en un valor numèric que hom atribueix arbitràriament i que permet d’establir una classificació comparativa.
    2. magnitud absoluta Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra.
    3. magnitud aparent Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre.
    4. magnitud bolomètrica Magnitud aparent mesurada computant l’energia total radiada per l’astre.
    5. magnitud fotogràfica Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant com a detector una placa fotogràfica normal.
    6. magnitud fotovisual Magnitud fotogràfica d’un astre mesurada amb una placa fotogràfica que tingui una sensibilitat comparable a la de l’ull humà per a totes les longituds d’ona de la llum visible.
    7. magnitud visual Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant l’ull humà com a instrument de detecció.
  3. metrologia Qualsevol propietat dels cossos capaç d’ésser mesurada.
  4. ordre de magnitud matemàtiques Valor d’un resultat numèric aproximat a una potència de 10.