■ maièutic | maièutica

Partició sil·làbica: ma_ièu_tic
Etimologia: del gr. maieutikós ‘relatiu al part’, der. de maieutḗs ‘llevadora’
adjectiu i femení filosofia Dit del mètode socràtic consistent a ajudar l’interlocutor, especialment interrogant-lo, a descobrir la veritat del seu pensament.