■ malagraït
| | malagraïda

Partició sil·làbica: mal_a_gra_ït
Etimologia: de mal- i agraït 1a font: c. 1900, Verdaguer
adjectiu i masculí i femení Que no agraeix el que hom ha fet per ell, ingrat. De malagraïts, l’infern n’és ple.