maleir

Accessory
Partició sil·làbica: ma_le_ir
Etimologia: del ll. male dīcĕre ‘parlar malament’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. Cridar sobre algú o alguna cosa la còlera divina, la reprovació eterna, la malaurança. Maleïa els seus enemics. Maleeixo l’hora que el vaig conèixer. Una casa maleïda.
  2. Condemnar, Déu, algú o alguna cosa a la reprovació eterna.