■ maleït
| | maleïda

Partició sil·làbica: ma_le_ït
Etimologia: de maleir 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Molt dolent. Té un geni maleït.
  2. maleït siga! Exclamació d’impaciència, d’enuig, davant una contrarietat.