■ maligne
| | maligna

Etimologia: del ll. malignus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Propens a fer mal, a voler mal, als altres, d’índole perversa. Són gent maligna.
  2. patologia Dit del mal, la malaltia, el tumor, etc., que presenta un caràcter greu i una tendència a la invasió general.
  3. esperit maligne (o, simplement, el maligne) Diable.