■ manador
| | manadora

Homòfon: menador
Etimologia: de manar 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu i masculí i femení Que mana, que té o exerceix autoritat.
  2. dret administratiu
    1. masculí Assistent del llevador, òrgan executiu unipersonal dels consells de quart d’Andorra.
    2. masculí i femení A Andorra, pregoner d’un comú.