manament

Accessory
Etimologia: de manar 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí
  1. Acció de manar.
    1. Allò que hom mana.
    2. manament de la llei de Déu (o simplement manament) Bíblia i cristianisme Cadascun del preceptes del decàleg.
    3. manament de l’Església catolicisme Cadascun dels preceptes, de caire general, imposats per l’Església als fidels.
    1. dret Despatx judicial amb el qual hom dona ordre a funcionaris perquè lliurin una certificació o un testimoniatge o practiquin una diligència.
    2. dret Ordre del jutge que el notari fa constar en la clàusula del trasllat.
    3. per manament dret canònic Expressió que, acompanyada de la signatura del canceller, segueix l’imprimatur del bisbe.