mandeu
| | mandea

Accessory
Partició sil·làbica: man_deu
Etimologia: de l’arameu Manda d Haijê ‘Coneixement de la vida’, figura central de la doctrina soteriològica del mandeisme
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mandeisme.
  2. masculí i femení història de les religions Seguidor del mandeisme, anomenat també natzarè o cristià de Sant Joan.