■ mànec

Etimologia: del ll. vg. manĭcum, extret de manĭca ‘garfi d’abordatge’ 1a font: 1301
    masculí
    1. Part, generalment estreta i llarga, d’una eina, un estri, un instrument, etc., per on hom l’agafa per servir-se’n.
    2. ara li fan el mànec irònicament Expressió que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d’alguna cosa de què algú parla.
    3. tenir la paella pel mànec figuradament Tenir el predomini en un afer, una empresa, etc.
  2. anatomia animal
    1. Una de les tres peces de l’estern.
    2. Apòfisi inferior del martell.
  3. música Peça de fusta allargada, unida per la part més ampla al cos dels instruments de corda.
  4. zoologia Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis i de la família dels solènids (Solen vagina), de conquilla tubiforme i recta, amb un peu molt llarg i musculós.
  5. mànec de sembra microbiologia Estri de laboratori, amb un fil o una anelleta de metall d’un punt de fusió elevat, que hom fa servir per a sembres de microorganismes.