■ manegar

Etimologia: de mànec 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu tecnologia
    1. Emmanegar.
    2. Disposar convenientment les peces d’un mecanisme, d’una màquina, etc., per tal que funcionin adequadament.
    3. Ajustar les parts d’una cosa.
  2. figuradament
    1. transitiu Arranjar alguna cosa, especialment un afer embolicat. Ella va manegar tots els tràmits.
    2. pronominal No sé pas com t’ho manegues!
  3. manegar un dibuix indústria tèxtil Posar l’ànima de ferro als corrons gravats que hom empra en l’estampació d’un dibuix.