■ mannà

Etimologia: del ll. manna, i aquest, del gr. mánna, provinent de l’heb. man, íd. 1a font: 1272, CTort.
    [plural mannàs] masculí
    1. Bíblia Aliment que Déu donà al poble d’Israel durant la peregrinació a través del desert.
    2. mannà celeste cristianisme Aliment espiritual, especialment l’eucaristia.
  2. alquímia Mercuri.
  3. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor; conté mannitol, i és emprat com a purgant.