mansuet | mansueta

Accessory
Partició sil·làbica: man_su_et
Etimologia: del ll. mansuetus, -a, -um ‘mans, domesticat’, participi de mansuescĕre ‘amansir, domesticar’, comp. de manus ‘ma’ i suescĕre ‘avesar-se’ 1a font: s. XIV, Corbatxo
Body
    adjectiu
  1. De condició suau, dòcil, dit de l’animal no brau, no esquerp o de la persona plàcida, pacient.
  2. per extensió Aspecte mansuet. Índole mansueta.