mantenir

Accessory
Etimologia: del b. ll. manutenēre, íd., comp. de manus ‘mà’ i tenēre ‘aguantar’ 1a font: c. 1240
Body
    verb
    1. transitiu Fer que alguna cosa romangui en un estat determinat, no s’alteri, no s’extingeixi, etc. Mantenir la frescor, la calor, el foc. Mantenir viva la memòria. Mantenir l’ordre, la disciplina.
    2. pronominal Aquests costums s’han mantingut des de temps immemorials.
    3. transitiu per extensió L’excitació el mantindrà insomne.
    4. pronominal per extensió Mantenir-se àgil, vigorós, fresc.
    1. transitiu Fer certa acció o tenir certa actitud amb continuïtat. Mantenir correspondència amb algú. És important saber mantenir la conversació.
    2. pronominal Es manté ferm en el seu propòsit.
    3. transitiu Afirmar amb persistència. Jo mantinc que això no és veritat.
    4. mantenir la paraula Complir la paraula donada.
    5. mantenir un secret No divulgar un secret.
  1. especialment
    1. transitiu Donar a algú els mitjans necessaris per a viure, fornir-li els aliments, els vestits, etc., que li calguin. Ell sol manté tota la família.
    2. pronominal Mantenint-se d’herbes, no podrà pas aguantar gaire.