■ mantí

Homòfon: mentir
Etimologia: probablement de la frase ll. manu teni ‘ten-ho amb la mà!’, amb alteració de l’imperatiu tene en teni, afavorida pel canvi del verb tenere de la segona conjugació en -ere a la quarta en -ire 1a font: s. XIV
    masculí agricultura
  1. Extremitat superior de l’esteva de l’arada, que serveix d’agafador.
  2. Mànec o agafador de diverses eines, com ara la fanga, la falç, etc.