■ manutenció

Partició sil·làbica: ma_nu_ten_ci_ó
Etimologia: del b. ll. manutentio, -ōnis ‘protecció, suport, manteniment’, der. de manutenēre ‘mantenir, protegir’, comp. de manus ‘mà’ i tenēre ‘tenir’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de mantenir 3;
    2. l’efecte.
  2. Conjunt de despeses relatives al manteniment d’una persona en determinades circumstàncies. Una beca, una pensió de manutenció. Els pares paguen la seva manutenció mentre estudia a l’estranger.
  3. manutenció, emmagatzematge En la indústria, conjunt de les operacions de maneig, transport i emmagatzematge de materials.