■ marasme

Etimologia: del gr. marasmós, íd., der. de maraínō ‘marcir-se, consumir-se’ 1a font: 1864, DLab.
    masculí
  1. medicina
    1. Extenuació o consumpció extrema, consecutiva a les malalties cròniques, infeccioses o tumorals.
    2. marasme senil Atròfia normal dels teixits en la vellesa.
  2. figuradament Suspensió, paralització, de l’activitat, causada per una decadència molt accentuada. La calda ens tenia sumits en el marasme.