■ marfondre

Etimologia: del fr. morfondre (o bé oc. marfondre), comp. de mourre ‘musell’ i fondre ‘fondre’, o potser també ll. morbo fundĕre ‘fondre’s d’un mal’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Fer perdre les forces, el vigor. Pateix unes migranyes que el marfonen.
  2. pronominal Perdre les forces, el vigor; esllanguir-se, fondre’s. Es marfonia de solitud en aquell poble de mala mort.