■ marginar

Etimologia: del ll. marginare, íd.
    verb
  1. transitiu Deixar o establir marge en un llibre, un escrit, etc. Marginar un paràgraf.
    1. transitiu sociologia Dins una comunitat social, donar (a algú) un tracte discriminatori i excloent, impedir la plena integració. La mateixa societat que els explota, els margina.
    2. pronominal S’ha marginat de la vida política.
  3. transitiu Deixar de banda, ometre, evitar de tractar. Certs temes foren hàbilment marginats pel president.