marmessor
| | marmessora

Accessory
Etimologia: de l’ant. manmessor, ll. manūmĭssor, -ōris, de manumittĕre, a manu emittere ‘deixar anar (un esclau) de la mà de l’amo’, alliberament que hom encarregava a l’executor testamentari 1a font: s. XIV, Llull
Body
masculí i femení dret civil català Persona nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.