■ masover1
| | masovera

Etimologia: b. ll. mansuarius ‘encarregat d’un mas’, der. de mansus ‘lloc de residència’ 1a font: 1628
  1. masculí i femení Persona que explota un mas propietat d’altri i hi acostuma a residir.
  2. femení [en desús] Muller del masover.



    3. Vegeu també:
    masover2