■ materialisme

Partició sil·làbica: ma_te_ri_a_lis_me
Etimologia: de material
    masculí
  1. filosofia
    1. Doctrina filosòfica que estableix la matèria com a constitutiu fonamental i únic de la realitat.
    2. materialisme dialèctic Doctrina de Marx i Engels que constitueix un desenvolupament de la doctrina materialista segons una concepció dialèctica de la realitat.
    3. materialisme històric Teoria de Marx i Engels sobre el desenvolupament de les societats.
    4. materialisme mecanicista Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, caracteritzat pel fet que redueix tot fenomen psíquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials.
  2. Tendència a donar una importància excessiva als interessos materials.