■ materialitat

Partició sil·làbica: ma_te_ri_a_li_tat
Etimologia: del b. ll. materialĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de material.
  2. especialment Aspecte purament material d’un acte, independentment dels motius, de la intenció, etc. És que ell nega la materialitat del fet.