màxima

Accessory
Etimologia: del b. ll. (sententia) maxima ‘pensament de la més gran importància i aplicació’ 1a font: s. XV
Body
    femení
    1. Veritat moral proposada com a regla de conducta. No escolten les divines màximes del cristianisme.
    2. per extensió Norma moral o pràctica que hom aplica a la pròpia conducta. La meva màxima és respectar els altres.
  1. Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu.