■ mediatriu

Partició sil·làbica: me_di_a_triu
Etimologia: del ll. mediatrix, -īcis ‘que es troba enmig’
    femení geometria
  1. Donat un segment, lloc geomètric dels punts del pla que equidisten de tots dos extrems del segment.
  2. En un triangle, qualsevol de les mediatrius dels costats.