■ mendicant

Etimologia: del ll. mendicans, -ntis, participi pres. de mendicare ‘demanar almoina’ 1a font: s. XV
  1. adjectiu i masculí i femení Persona que mendica, captaire.
  2. catolicisme
    1. masculí i femení Membre d’un orde mendicant.
    2. adjectiu Dit dels ordes religiosos, o de llurs membres, en la regla dels quals la pobresa és imposada, no solament als individus, sinó també als convents.