■ menyscapte

Etimologia: der. del ll. mĭnŭs caput, -ĭtis (v. menyscabar) 1a font: 1407
    masculí
  1. antigament Detriment, pèrdua. Quan l’ànima és eixida del cos, el cos resta en gran menyscapte.
  2. menyscapte de diners comerç i mercat Indemnització o gratificació que hom paga als habilitats, als caixers, als pagadors, etc., per les possibles pèrdues de diners.