■ mer
| | mera

Etimologia: del ll. merus, -a, -um ‘pur, sense barreja’ 1a font: c. 1300
    adjectiu [usat sempre davant el nom]
  1. Pur, sol, sense res més, sense mescla d’alguna cosa. Això és una mera hipòtesi.
  2. història del dret Dit de l’imperi o jurisdicció que tenia el sobirà d’aplicar la justícia per si mateix o per les persones que delegava. Mer imperi.