■ merèixer

Partició sil·làbica: me_rèi_xer
Etimologia: d’un ll. vg. *mĕrēscĕre, der. del ll. cl. mĕrēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Estar, algú, en situació, per les seves qualitats, accions, actituds, etc., de poder rebre, experimentar, etc., en justícia, alguna cosa favorable o desfavorable. Per la seva gran generositat, mereix l’admiració de tothom.
    2. pronominal Després de l’esforç, bé es mereix un descans. Et mereixes una bufetada!
  2. per extensió
    1. transitiu La seva acció mereix un premi.
    2. pronominal La mesquinesa es mereix menyspreu.
  3. per merèixer Expressió aplicada a la persona en estat de casar-se i lliure de compromís matrimonial. Té una filla casada, una de promesa i una per merèixer.