■ messianisme

Partició sil·làbica: mes_si_a_nis_me
Etimologia: de messies
    masculí
  1. Bíblia Corrent històric del poble d’Israel, sorgit arran de les promeses dels profetes que anunciaven un nou ordre en el món com a fruit de la vinguda del Messies i caracteritzat per l’esperança popular en la instauració d’aquest nou ordre.
  2. Moviment o doctrina establerts entorn d’un messies i que comporten un abús de l’esperança messiànica o d’altres esperances semblants.
  3. Actitud del qui es creu messies.