■ mester

Etimologia: variant ant. de menester, síncope més avançada del ll. ministerium (minst-) ‘servei; professió; funció’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí antigament
    1. Ofici, professió.
    2. per extensió Ocupació, allò en què hom emprava temps.
  2. Menester.