■ minoratiu
| | minorativa

Partició sil·làbica: mi_no_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. minoratus, -a, -um, participi de minorare ‘disminuir’
  1. adjectiu Que té la virtut de minorar.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que té propietats laxants.