■ minoria

Partició sil·làbica: mi_no_ri_a
Etimologia: cat. ant. menoria, der. de menor, amb influx culte del ll. minor 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Grup que no constitueix la majoria. Els qui pensem així som una minoria.
  2. especialment En una votació, part més petita dels vots emesos en un o altre sentit.
  3. ciències polítiques
    1. Conjunt de votants que resten en inferioritat numèrica i de força en una assemblea, parlament, etc.
    2. minoria nacional Sector de la població d’un estat, d’una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant pel que fa a la raça, a la llengua i la cultura, la religió i la ideologia, etc.
    3. minoria parlamentària Conjunt de grups de diputats constituïts com a oposició i sovint units per certes afinitats.
  4. en minoria locució adverbial En inferioritat numèrica. A classe, els nois estan en minoria.
  5. minoria d’edat dret civil
    1. minoritat 2.
    2. Temps que dura la condició del menor d’edat.