■ mira

Etimologia: de mirar 1a font: s. XV
    femení
    1. Acció de dirigir la mirada cap a allò que hom vol tocar o atènyer.
    2. [sovint en pl] Intenció o objectiu que hom té en el seu capteniment, en l’execució d’alguna cosa. No sé pas quines són les seves mires en aquest afer.
  2. armament Punt de mira.
  3. topografia
    1. Botó, peça, etc., d’un instrument òptic que serveix per a dirigir una visual.
    2. Senyal cap al qual l’observador dirigeix una visual en alçar un pla, o en fer un anivellament o una mesura.
    3. Regle graduat, de 4 m de longitud, que hom col·loca verticalment en els punts del terreny que vol anivellar per tal de tirar-hi visuals del nivell, del teodolit, etc., i llegir angles, distàncies, etc.
  4. línia de mira armament i topografia Visual que hom dirigeix a una cosa, a un objecte o a un punt determinat.
  5. punt de mira
    1. armament Petita prominència metàl·lica fixada al cap del canó de les armes de foc.
    2. figuradament Fi al qual hom tendeix.