■ miraculós
| | miraculosa

Etimologia: del b. ll. ecl. miraculosus, -a, -um, íd., per via culta (cf. mirall i miracle) 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Produït per un miracle. Una guarició miraculosa.
  2. Que obra o fa miracles. És un remei miraculós.