■ miserere

Etimologia: del ll. miserēre, 2 pers. sing. de l’imperatiu de miserēri ‘tenir pietat, compadir-se’; aplicat a un còlic desesperat per fulminant, perquè, quan es presentava, ja podien resar aquest salm penitencial, propi dels darrers moments d’un malalt 1a font: s. XV, Cauliach
    masculí
  1. litúrgia Salm cinquantè de la Bíblia, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus). Resar dos misereres. El cant del miserere.
  2. per extensió Mot usat per a expressar idees de dolor, penediment, desgràcia, imminència de mort. Ja li pots cantar el miserere.
  3. còlic miserere (o simplement miserere) antigament patologia Oclusió intestinal.