■ mitgenc
| | mitgenca

Etimologia: de mig
  1. adjectiu
    1. Que té una consistència, fortalesa, etc., en un grau ni molt alt ni molt baix. Formatge mitgenc.
    2. Té un campar mitgenc.
  2. masculí agricultura Mestall.
  3. femení dret català
    1. La meitat dels productes de la terra o del bestiar, corresponent a cadascun dels socis d’un contracte a mitges.
    2. Contracte pel qual dos socis participen per parts iguals en els productes de la terra o de la cria de bestiar.
    3. mitgenca mota Contracte pel qual un soci aporta tot el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo.