mitjà
| | mitjana

Accessory
Compareu: les acc. 2 i 3 amb medil’acc. 1 amb mig mitja 1 1
Etimologia: del ll. medianus, -a, -um, íd., der. de medius ‘mig’ 1a font: s. XIII
Body
  1. adjectiu
    1. Que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau, etc., o entre dues altres parts o coses determinades dins una successió. El punt mitjà d’una recta. La mida mitjana. El curs mitjà d’un riu. El fill gran, el fill mitjà i el fill petit. Ensenyament elemental, mitjà i superior. L’edat antiga, la mitjana i la moderna. Els termes mitjans d’una proposició.
    2. per extensió Que és del tipus més corrent, més general. El lector mitjà.
    3. fonètica, fonologia Dit del so que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal.
    4. fonètica, fonologia Dit de la vocal que té el grau d’obertura entre el de les vocals tancades i el de les obertes.
    5. quantitat mitjana (o terme, o valor, etc., mitjà) estadística i matemàtiques Mitjana. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes.
  2. masculí Cosa situada entre dos extrems o entre dues altres coses. Déu no té ni començament, ni mitjà, ni fi.
    1. masculí Allò que serveix per a arribar a un fi. Quins mitjans ha emprat per a aconseguir-ho? Per a ell tots els mitjans són bons. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de subsistència. Mitjans de transport.
    2. mitjà de comunicació de massa (o simplement mitjà de comunicació) telecomunicacions Sistema de transmissió d’informació dirigida a un gran públic, com la premsa, la ràdio, la televisió, etc.
    3. per mitjà de locució prepositiva Expressió que introdueix la persona o cosa de què hom es val per a arribar a un fi. Ho vaig aconseguir per mitjà d’ell. Feu-li-ho saber per mitjà d’una carta.
  3. masculí dialectal antigament construcció Carreu.