■ mitra

Etimologia: del ll. mitra, i aquest, del gr. mítra, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. indumentària
    1. història Lligadura cuspidada dels antics perses.
    2. litúrgia Lligadura litúrgica, pròpia dels bisbes (i també d’altres eclesiàstics), que a l’Occident pren una forma bicuspidada, amb les punxes al davant i al darrere, i a l’Orient pren una forma quasi semiesfèrica, amb una creu al cim.
  2. figuradament Dignitat, càrrec, de bisbe. Li oferí la mitra d’Urgell.