■ mixt
| | mixta

Etimologia: del ll. mixtus, -a, -um, participi del ll. miscēre ‘mesclar’ 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
  1. Compost de parts, elements, etc., diferents o dissemblants.
  2. pedagogia Dit de les classes, escoles, ensenyances o l’educació on no hi ha distinció d’alumnes per causa del sexe.
  3. llengua mixta lingüística Llengua producte de la combinació lèxica, gramatical, fonètica, etc., de dues o més llengües, amb una finalitat bàsica de comunicació en l’àmbit del comerç.
  4. nombre mixt matemàtiques Nombre racional que pot ésser expressat com a suma d’un enter i d’una fracció pròpia.
  5. síl·laba mixta gramàtica En gramàtica tradicional, síl·laba començada i acabada amb consonants.