mocar1

Accessory
Etimologia: de moc 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    verb
    1. transitiu Netejar el nas de mocs expel·lint amb força l’aire pel nas o prement el nas amb els dits, un mocador, etc. Té el mocador, i moca aquest menut!
    2. pronominal Aquell brut es mocava amb el tovalló.
    3. no mocar-se amb mitja màniga figuradament Ésser esplèndid, no ésser mesquí.
  1. transitiu
    1. figuradament Donar un moc, un miquel (a algú). Si hi vas amb aquesta proposta tan poc consistent, et mocaran.
    2. Desairar o donar una sorpresa desagradable. Sempre en tenia una de fresca per a mocar els vianants.
    3. deixar (o quedar) mocat (algú) Donar (o rebre) un moc.
  2. transitiu esmocar1.



  3. Vegeu també:
    mocar2