■ modern
| | moderna

Etimologia: del ll. modernus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu
    1. Del temps present o d’una època relativament pròxima, no antic. La ciència moderna. Un autor modern. El grec modern. La part moderna d’una ciutat.
    2. per extensió Dit d’una cosa que és pròpia, típica, del temps present o d’una persona que n’adopta els nous usos, gusts, etc., bé en general, bé en un aspecte particular. Tens unes idees massa modernes. Cal ésser absolutament modern.
    3. a la moderna locució adverbial D’una manera moderna, segons els usos, gusts, etc., moderns. Viuen a la moderna.
  2. masculí plural Persones que viuen o han viscut en l’època moderna. La querella dels antics i els moderns.