■ molestar

Etimologia: del ll. td. molestare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
    1. transitiu Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar; ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten.
    2. intransitiu Ésser una molèstia per a algú. A la Maria li molesta la música estrident.
  2. pronominal Prendre’s la molèstia. Tot i que era tard, no es va molestar a acompanyar-me.
  3. pronominal Ofendre’s lleugerament, picar-se. Si no hi vas, es molestarà.