■ monjoia

Partició sil·làbica: mon_jo_ia
Etimologia: de mont i joia1, en memòria de les piles de pedres que els pelegrins medievals aixecaven amb crits de joia quan començaven a veure el terme del seu pelegrinatge 1a font: 1372
    femení
  1. Fita.
  2. agricultura Petit munt de trepadella o fajol segat.