monteia

Partició sil·làbica: mon_te_ia
    femení construcció
  1. Dibuix a escala natural d’una volta o d’un arc, en una paret o a terra, per tal de prendre les mides i les formes de les parts que els formen i per tal de tallar-ne i ajustar-ne la cintra més fàcilment.
  2. per extensió Paret testera sobre la qual hom projecta el perfil d’una coberta.